ELS INICIS
Quan l’any 218 aC els romans van arribar a Empúries varen construir una calçada denominada Roma-Tarraco, també anomenada Dometiana o via Augusta que passava pels voltants de l’actual ciutat de Figueres.
Però no va ser fins l’any 943 quan aparegueren les primeres dades sobre la Figueres medieval, la vila que s’anomenava “Figàries”, havia anat creixent al voltant del turó de Sant Pere, indret on es trobava una petita església romànica que pertanyia al comtat de Besalú.
Quan l’any 218 aC els romans van arribar a Empúries varen construir una calçada denominada Roma-Tarraco, també anomenada Dometiana o via Augusta que passava pels voltants de l’actual ciutat de Figueres.
Però no va ser fins l’any 943 quan aparegueren les primeres dades sobre la Figueres medieval, la vila que s’anomenava “Figàries”, havia anat creixent al voltant del turó de Sant Pere, indret on es trobava una petita església romànica que pertanyia al comtat de Besalú.
“CARTA POBLA” PER FIGUERES
Molts anys més tard, el 21 de juny del 1267 el rei Jaume I, amb la intenció d’afeblir el poder del comte d’Empúries, va atorgar a Figueres la Carta de Poblament que va convertir-la en Vila Reial, -fins aleshores havia estat una petita parròquia rural-. Aquest fet va conduir la ciutat a convertir-se en la capital emmurallada de la comarca; allà on es troba actualment la plaça de l’Ajuntament era el firal del bestiar i es trobava fora dels murs. Posteriorment Jaume II va ampliar els privilegis de la vila i Figueres experimentà un gran creixement durant el segle XIV. Cal afegir que al 1361 el rei Pere el Cerimoniós va ordenar que s’eixamplés el nucli urbà.
Al 1419 el rei Alfons el Magnànim reconegué els privilegis concedits pels reis anteriors, i els amplià concedint a Figueres la Fira de Santa Creu que va ser un esdeveniment crucial per l’expansió comercial ja que van augmentar les transaccions mercantils i el desenvolupament de la ciutat. A més, l’any 1701 Figueres va viure el casament reial entre Felip V i la princesa Maria Lluïsa Gabriela Saboya, celebració que va durar tres dies.
 |
| Part de l'antiga muralla de Figueres |
FIGUERES VA ADQUIRINT IMPORTÀNCIA
Amb motiu del Tractat dels Pirineus -que va partir Catalunya- la vila de Figueres es va convertir en la primera població important d’entrada a les terres catalanes. Al 1753 des de Madrid es va decidir la construcció d’una fortificació que contrarestés la de Ballagarde al Portús (França). Les obres es van realitzar en un paratge on hi havia el convent i la capella de Sant Roc i van durar fins l’any 1766, acabant essent un castell militar amb una capacitat de cabuda de 6000 homes i amb forma d’estrella, típica de l’estil Barroc. Les obres de construcció van ser dirigides per l’enginyer militar Juan Matín Zermeño i el castell porta el nom de Sant Ferran en honor al rei d’aquells moments, és a dir, de Ferran VI.
Des de l’any 1793, començaments de la Gran Guerra, fins al 1814 el castell de Sant Ferran va patir diferents atacs. A partir de l’entrada de Ferran VII al 1818 i amb la finalització de la guerra, la ciutat va viure una etapa de tranquil·litat i recuperació. Etapa curta ja que, ben aviat, van arribar les guerres carlines.
Durant els segles XVII i XIX Figueres era capdavantera en les noves corrents artístiques que provenien d’Europa, així doncs en els seus carrers podem trobar una barreja dels estils arquitectònics barroc, neoclàssic i modernista. Al 1847 l’Ajuntament va decidir construir un nou teatre municipal segons el projecte de l’arquitecte Roca i Bros. Aquest teatre va ser inaugurat l’any 1850 essent actualment el Teatre-Museu Dalí, reconegut arreu del món pel seu caire artístic surrealista; sabem que la torre Grogot pertanyent a l’antiga muralla està integrada dins d’aquest teatre-museu.
Amb motiu del Tractat dels Pirineus -que va partir Catalunya- la vila de Figueres es va convertir en la primera població important d’entrada a les terres catalanes. Al 1753 des de Madrid es va decidir la construcció d’una fortificació que contrarestés la de Ballagarde al Portús (França). Les obres es van realitzar en un paratge on hi havia el convent i la capella de Sant Roc i van durar fins l’any 1766, acabant essent un castell militar amb una capacitat de cabuda de 6000 homes i amb forma d’estrella, típica de l’estil Barroc. Les obres de construcció van ser dirigides per l’enginyer militar Juan Matín Zermeño i el castell porta el nom de Sant Ferran en honor al rei d’aquells moments, és a dir, de Ferran VI.
Des de l’any 1793, començaments de la Gran Guerra, fins al 1814 el castell de Sant Ferran va patir diferents atacs. A partir de l’entrada de Ferran VII al 1818 i amb la finalització de la guerra, la ciutat va viure una etapa de tranquil·litat i recuperació. Etapa curta ja que, ben aviat, van arribar les guerres carlines.
Durant els segles XVII i XIX Figueres era capdavantera en les noves corrents artístiques que provenien d’Europa, així doncs en els seus carrers podem trobar una barreja dels estils arquitectònics barroc, neoclàssic i modernista. Al 1847 l’Ajuntament va decidir construir un nou teatre municipal segons el projecte de l’arquitecte Roca i Bros. Aquest teatre va ser inaugurat l’any 1850 essent actualment el Teatre-Museu Dalí, reconegut arreu del món pel seu caire artístic surrealista; sabem que la torre Grogot pertanyent a l’antiga muralla està integrada dins d’aquest teatre-museu.
DE VILA A CIUTAT
El 19 d’octubre de 1875 el rei Alfons XII firmà un decret on se li concedí a Figueres el títol de ciutat, és a dir, deixà de ser simplement una vila. Aquest succés donà pas a una gran embranzida urbanística i l’acabament del cobriment de la riera que formava l’actual Rambla. Dos anys més tard, al 1877 va arribar el ferrocarril a la ciutat i es va decidir cobrir la plaça del Gra, indret simbòlic de la ciutat.
Però també van tenir lloc algunes desgràcies, l’any 1878 l’Alt Empordà va viure una epidèmia de fil·loxera que va provocar molts danys a les vinyes, això va suposar un fort impacte per la indústria vinícola. Posteriorment, l’any 1894, es va iniciar la instal·lació de la xarxa elèctrica, així com diferents obres públiques de remodelació i una nova ordenança urbanística.
Altres esdeveniments que van tenir lloc són la posada en funcionament del primer cinema a la ciutat de la mà del senyor Cusí -recordem que el cinema originàriament era ambulant-, l’arribada dels germans La Salle, la presència dels primers automòbils i el monument dedicat a Narcís Monturiol a la Rambla.
GUERRA CIVIL I POSTGUERRA
A causa de la Guerra Civil, començada el 18 de juliol de 1936, Figueres -lleial a la segona República- va viure molts estralls. La ciutat va ser fortament bombardejada per l’exèrcit colpista, especialment al final de la campanya de Catalunya, quan milers de refugiats creuaven la ciutat en direcció França per exiliar-se. Van ser destruïdes moltes esglésies, capelles i obres, a més cal afegir que un gran nombre de religiosos i civils van ser assassinats. L’any 1938 i principis del 1939 l’aviació nacional va infringir durs atacs sobre la ciutat que va tenir com a conseqüència la destrucció d’un 25% dels edificis, entre els quals es trobava l’hospital.
L’1 de febrer de 1939 va tenir lloc l’última reunió de les Corts espanyoles republicanes al Castell de Sant Ferran. Set dies després les tropes nacionals de Franco entraven a la ciutat empordanesa. La guerra s’havia acabat però ara arribava una època molt dura: la postguerra. En acabar la guerra van haver-hi molts afusellaments, trànsit de frontera, racionament dels aliments, malalties com la tuberculosi, etc. Després d’aquests fets, Franco va adoptar la ciutat amb motiu dels danys soferts i això va permetre una certa recuperació d’aquesta.
FIGUERES COMENÇA A RESPIRAR
En la dècada dels anys cinquanta la ciutat va començar a recuperar-se consolidant-se amb l’inici del turisme i el desenvolupament dels anys seixanta. A partir dels anys seixanta Figueres va anar creixent paulatinament conformant una ciutat dinàmica, alegre i oberta. Els esdeveniments més rellevants que conformen aquest període són l’arribada de l’autopista, la nova ubicació del Museu de l’Empordà, l’adequació de l’antic teatre de 1850 en la seu del Museu Dalí, la implantació del gas natural, el nou escorxador, l’edifici dels jutjats i la gran expansió urbanística en general. Al segle XIX Figueres va ser la impulsora d’una renovada sardana de la mà de Pep Ventura. Actualment al segle XXI la ciutat segueix expandint-se en vàries direccions i renovant-se en diversos àmbits, per tant, això ens fa suposar que ens espera un bon futur per la nostra ciutat.
